La modalització és una característica del text que enspermet identificar els mecanismesutilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seua actitud o opinió parlem d'un discurs subjectiu, d'und iscurs modalitzat. En canvi, si l'emissor s'amaga darrere construccionsi mpersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.
La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu.
Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries, d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté (si el text presenta un nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel contrari, n'hi apareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat).
ELEMENTS LINGÜÍSTICS MODALITZADORS
La dixi personal, que indica presència de l'emissor en el text, es manifestamitjançant:
pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres
pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...
- RECURSOS EMFASITZADORS
Les MODALITATS ORACIONALS no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa). Exemples: Què vols? És estupend! Vine ací!
- RECURSOS PROSÒDICS
Entonació especial per a fervaloracions positives o negatives.
Pronunciaciósil•labejadad'unmot: o-bli-ga-ci-ó
- ELEMENTS LÈXICS VALORATIUS
Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració, lleialtat, esperança, abús, meravella, deshonestedat, dolor, corrupció...
Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist, encomiable, sincer, sinistre, magnífic, interessant, perfecte, bonic, lleig,...
Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...
Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar, desitjar, alegrar, celebrar,...
Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...
Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, ambperfecció, possiblement, per sort, potser, sensdubte,...
• EXPRESSIONS QUANTITATIVES SUBJECTIVES: molt, poc, massa, bastant, força, gens,...
• LA DERIVACIÓ: diminutius (mareta), augmentatiuspejoratius (homenot), superlatius (raríssim)
• PERÍFRASIS VERBALS :d'obligació o de probabilitat.
• UNITATS FRASEOLÒGIQUES: refranys, maneres de dir, sentències, etc.
• FÓRMULES EXPRESSIVES: interjeccions, invocacions i renecs del tipus uf!, ai!, au!, Senyor!, mare!...
• CRIDES AL RECEPTOR: ei!, compte!, alerta!,...
• INTERROGACIÓ RETÒRICA: per què no calleu?
• IRONIA: No li agrada la cervesaperquènomés té cinquantapots en la nevera!
• ALTRES FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, metonímia, hipèrbole...
• CANVI DE REGISTRE, VARIETAT O LLENGUA dins el mateixtext
• CERTS SIGNES GRÀFICS com ara guionsllargs (introdueixencomentarissubjectius del locutor), cometes (poden marcar ironia) o puntssuspensius (poden introduir el dubte o la ironia)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
- Follow Us on Twitter!
- "Join Us on Facebook!
- RSS
Contact